La meva història amb els recs

Tot va començar amb una trucada del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Estàs disposat a treballar en la neteja de recs, per l’ajuntament de Banyoles?

La meva respota va ser immediata, sí.

Com si fos una innocentada, el 27 de desembre de 2004, començava a treballar amb la neteja i manteniment dels recs. Va ser un contracte per sis mesos.

Em sentia com un explorador, a cada pas que fèiem treient la bardissa, redescobríem els recs. Aquesta primera neteja va ser molt feixuga, amb els recs abandonats durant anys, les restes vegetals i escombreries s’acumulaven. En molts llocs no vèiem l’aigua.

No vaig tenir temps de començar amb aquesta feina que ja surto al diari, se’m veu lluny i petitet, però jo sé que sóc jo.

Ara sí, una foto en un primer pla, allò que en diuen xupar càmara, en la revista municipal, amb el temps m’he fet famós i ja surto fins i tot en un ‘Blauet’.

La premsa escrita se’n feia ressò: ”Retiren 150 tones de residus dels recs de Banyoles”. Només 150 tones? Aquest primer any hi vàrem trobar de tot, tan sols ens hi va faltar trobar-hi un esquelet humà, que de gats i gossos en vàrem treure uns quants.

El grup ecologista Limnos va fer arribar a l’Ajuntament i als mitjans de comunicació un escrit criticant les estassades que estàvem fent als recs, per a mí aquesta va ser una felicitació per la feina ben feta.

Ara des de la distància d’aquell desembre del 2004, la feina és si fa o no fa la mateixa però amb menys esforç, d’un any per l’altre les plantes creixen, però no hi són tant atapeïdes.

La meva manera de fer la feina i el meu interés per la conservació dels recs m’ha permés guanyar-me aquest lloc de treball, sempre és clar amb la benedicció dels de dalt.

També altres coses han canviat: s’han recuperat les llacunes de can Morgat, s’han reintroduït les cigonyes, la llúdriga ha tornat, també s’han fet recs decoratius nous al Barri Vell de Banyoles i hi ha tot un seguit de rutes per conèixer el nostre entorn.

Tan sols hi ha una cosa que no canviat, són els avis, que per a ells no fas mai la feina prou bé i has de sentir frases com aquestes:

‘És la primera vegada que netegeu aquest rec, fa 30 anys que ningú hi ha fet res’.

‘Aquí s’hi hauria d’entrar amb una excavadora’.

‘Abans tallaven el rec i hi passaven amb l’escombra. Que treureu el fang?’

‘Per què deixeu aquests quatre herbots aquí?’

‘Bah!!, per quatre ocells, jo ho deixaria tot net’.

‘L’estany ni es veu de tanta brutícia’.

‘L’estany que també el netegereu? Jo agafaria una màquina i aniria des dels Desmais fins a Lió’.

‘Aquests ecologistes no hi entenen ben res’.

‘Ara sí que feu una bona feina’, però per a nosaltres que estem dins de l’aigua no ens sembla tan bona.

Els meus coneixements de fauna i flora han millorat molt gràcies a la gent que he conegut durant aquest temps, sempre persones molt interessants, des d’ornitòlegs a botànics, des de tècnics a regidors de l’ajuntament, des dels companys de feina als monitors que treballen amb persones amb deficiències, totes m’han ensenyat alguna cosa que difícilment hagués après d’altra manera.

A tots ells moltes gràcies, i amb la ment oberta per continuar aprenent.

Els rentadors

La Tomassa era una d'aquelles dones que li agradava fer safareig, amb tots els sentits de la paraula.

De petit la veia passar amb les galledes, el sabó i la roba, cap el rentador del carrer Rec de Guèmol. Allà s'hi aplegaven unes quantes dones a rentar i fer safareig. Estiu i hivern sempre hi havia algú: no es queixaven de l'aigua freda, si calia es fregava amb més energia.

Les hores que jo hi havia passat cercant alguna gambúsia o greixando! Una vegada fins i tot vaig agafar-hi una serp d'aigua, cofoi la portava dins una galleda cap a casa, quan uns veïns en veurem els va faltar temps per matar-la.

Aquell rentador va desaparèixer, en ares de la mobilitat: es va tapar per fer el carrer més ample i permetre una millor circulació de vehicles.

Amb els trapaus, a la Tomassa no li va quedar més remei que cercar un altre rentador. Aquest era al rec Major, força més lluny de casa seva, des de la plaça de les Rodes, pels carrers Vallespirans, de la Barca, Bons Aires i pel mig dels horts fins al rec. Aquí ja no hi tenia tanta companyia, moltes vegades estava sola, els temps estaven canviant. Amb les màquines de rentar la gent ja no sortia de casa amb les galledes i la roba.

Ara aquest rentador també ha desaparegut, al cim mateix hi passa el carrer de la Sardana.

De rentadors encara en queden molts i poca cosa s'hi renta.

Us heu preguntat mai quants rentadors hi ha als recs de Banyoles?

Al rec de Ca n'Hort caldrà seguir-lo fins a la bassa de can Brugada per trobar-lo: un de bastant modern.

Al rec d'en Teixidor en trobem un al costat de l'entrada del col.legi de la Draga i ja no n'hi cap més fins a can Brugada mateix.

Aquests dos recs al juntar-se passen a denominar-se rec de Sant Miquel. Si el seguim després de passar dues fàbriques, surt darrera de la cooperativa agrícola, on hi ha dos rentadors, un de considerables dimensions. Per trobar el següent hem d'anar fins a la carretera de Vilavenut. Un altre es troba darrera can Ballana, en una desviació del rec cap als horts de sota Monestir.

Al rec de la Figuera d'en Xo en trobem 14 des de l'estany fins al carrer Llibertat.

Aquests dos de la fotografia podrien ser dels més antics de Banyoles, tallats en el travertí.

Aquest rec és molt juganer i amb multitud de canals. Al carrer Llibertat s'amaga sota terra i no torna a sortir fins a les "espardenyes" can Castanyer. Quan el tornem a veure ja ha canviat de nom per poc tros: rec de l'Àngel i rec del Dimoni.

Torna a amagar-se fins al carrer Sant Roc, on surt a la llum just al rentador, i d'aquí a la plaça del Monestir altre cop sota terra, on es divideixen les aigües. Algunes d'aquestes van pel mig de les cases on hi ha quatre rentadors, l'aigua arriba al rentador públic de la plaça del Teatre i des d'aquest a un petit safareig al parc de la Muralla, ara del tot decoratiu.

Al rec Major, de l'estany fins al carrer del Canat, trobem 14 rentadors, que els veïns utilitzen més o menys assíduament. A la placeta de Sant Pere hi havia un rentador públic que va ser tapat i ja no hi ha cap més rentador en tot el seu recorregut bàsicament industrial.

Al rec dels Xucladors tenim un rentador dins dels horts de can Bota i un altre del tot restaurat, al carrer Sardana.

Al rec de Guèmol a més del ja desaparegut rentador públic, n'hi ha un d'allò més espectacular sota can Ventura, al veïnat del Remei. N'hi ha un parell més abans d'arribar a la carretera de Camós.

En total hi ha uns 40 rentadors i no tots els podrem veure, ja que n'hi ha alguns que estan dins de finques particulars i d'altres estan molt enterrats.

A Can Puig hi ha un altre rentador que, amb la bassa i la font, formen un conjunt digne de ser visitat.