La meva història amb els recs

Tot va començar amb una trucada del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Estàs disposat a treballar en la neteja de recs, per l’ajuntament de Banyoles?

La meva respota va ser immediata, sí.

Com si fos una innocentada, el 27 de desembre de 2004, començava a treballar amb la neteja i manteniment dels recs. Va ser un contracte per sis mesos.

Em sentia com un explorador, a cada pas que fèiem treient la bardissa, redescobríem els recs. Aquesta primera neteja va ser molt feixuga, amb els recs abandonats durant anys, les restes vegetals i escombreries s’acumulaven. En molts llocs no vèiem l’aigua.

No vaig tenir temps de començar amb aquesta feina que ja surto al diari, se’m veu lluny i petitet, però jo sé que sóc jo.

Ara sí, una foto en un primer pla, allò que en diuen xupar càmara, en la revista municipal, amb el temps m’he fet famós i ja surto fins i tot en un ‘Blauet’.

La premsa escrita se’n feia ressò: ”Retiren 150 tones de residus dels recs de Banyoles”. Només 150 tones? Aquest primer any hi vàrem trobar de tot, tan sols ens hi va faltar trobar-hi un esquelet humà, que de gats i gossos en vàrem treure uns quants.

El grup ecologista Limnos va fer arribar a l’Ajuntament i als mitjans de comunicació un escrit criticant les estassades que estàvem fent als recs, per a mí aquesta va ser una felicitació per la feina ben feta.

Ara des de la distància d’aquell desembre del 2004, la feina és si fa o no fa la mateixa però amb menys esforç, d’un any per l’altre les plantes creixen, però no hi són tant atapeïdes.

La meva manera de fer la feina i el meu interés per la conservació dels recs m’ha permés guanyar-me aquest lloc de treball, sempre és clar amb la benedicció dels de dalt.

També altres coses han canviat: s’han recuperat les llacunes de can Morgat, s’han reintroduït les cigonyes, la llúdriga ha tornat, també s’han fet recs decoratius nous al Barri Vell de Banyoles i hi ha tot un seguit de rutes per conèixer el nostre entorn.

Tan sols hi ha una cosa que no canviat, són els avis, que per a ells no fas mai la feina prou bé i has de sentir frases com aquestes:

‘És la primera vegada que netegeu aquest rec, fa 30 anys que ningú hi ha fet res’.

‘Aquí s’hi hauria d’entrar amb una excavadora’.

‘Abans tallaven el rec i hi passaven amb l’escombra. Que treureu el fang?’

‘Per què deixeu aquests quatre herbots aquí?’

‘Bah!!, per quatre ocells, jo ho deixaria tot net’.

‘L’estany ni es veu de tanta brutícia’.

‘L’estany que també el netegereu? Jo agafaria una màquina i aniria des dels Desmais fins a Lió’.

‘Aquests ecologistes no hi entenen ben res’.

‘Ara sí que feu una bona feina’, però per a nosaltres que estem dins de l’aigua no ens sembla tan bona.

Els meus coneixements de fauna i flora han millorat molt gràcies a la gent que he conegut durant aquest temps, sempre persones molt interessants, des d’ornitòlegs a botànics, des de tècnics a regidors de l’ajuntament, des dels companys de feina als monitors que treballen amb persones amb deficiències, totes m’han ensenyat alguna cosa que difícilment hagués après d’altra manera.

A tots ells moltes gràcies, i amb la ment oberta per continuar aprenent.